
http://loburromasque.wordpress.com/2009/06/18/imperium-espanol-fail/#comment-229


Nogensmenys, opino que les dones han arribat a un extrem de feminisme bastant preocupant avui dia. Per una banda, ara els homes semblem els culpables de tots els mals de la dona i està molt ben vist tot allò que impliqui rebaixar o humiliar la figura de l'home en favor de la dona, mentre que la mateixa situació a la inversa seria inacceptable. Està molt ben vist que l'home, tot rebaixant-se públicament, emeti frases del tipus "les dones són més intel·ligents que nosaltres", "les dones són més fortes que nosaltres" -amb el consegüent somriure de complicitat i satisfacció de les interlocutores femenines-, etc. mentre que un comentari opinant el contrari seria fulminantment sancionat. De la igualtat de sexes inicialment pregonada s'ha passat a la situació inversa.
Degut a que els canvis solen ser lents en el temps i per tant difícils de percebre, els homes no ens hem adonat de tot això, fins que, en els últims anys, han començat a arribar a Catalunya dones procedents d'altres països. Amb l'arribada de noies estrangeres a casa nostra -incloent-hi altres punts d'Espanya-, ens hem adonat de com havia anat evolucionant la dona aquí, i hem "vist la llum" en aquest sentit. Ens hem adonat que les dones d'altres indrets són molt més femenines, vesteixen millor, es mouen amb molta més gràcia, es cuiden més, no fan cap escarafall a les feines domèstiques, i a més, treballen tan bé com les d'aquí. Elles mateixes, les dones estrangeres, ho comenten i també ho han notat. Per això no és estrany que cada cop més, els homes d'aquí preferim les noies d'importació. Entre sortir amb una noia dolça, femenina, que es cuida, etc. i una "kumba" catalana mal vestida que crida, diu paraulotes, camina amb les cames obertes i té la cara plena de punts negres, ho sento però no hi ha color...La primera reunió en cinc anys entre els mandataris d'Estats Units i Espanya, ahir a Praga, marca "un nou temps en les relacions" bilaterals, definí l'espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, a qui el president Barack Obama ja considera un "amic".
"Aquest és un moment de nous temps en les relacions entre Estats Units i Espanya", declarà Zapatero en una breu compareixença d'ambdós davant la prensa abans de començar la reunió.
Les relacions entre Zapatero i l'expresident estatunidenc George W. Bush mai fóren bones degut a la decisió del mandatari espanyol, al moment d'assumir el seu càrrec, l'abril del 2004, de treure les tropes enviades a Irak pel seu antecessor, el conservador Josep Maria Aznar, qui sí mantenía una excel·lent relació amb el seu homòleg nordamericà.
Fonts governamentals espanyoles ho expliquen com un problema de relacions personals i de desacord en matèria de política exterior.