Andorra vs. Maine

Un dia parlant amb la Charo, em va fer una reflexió molt bona: “T’has fixat que a Andorra no passa mai res?”. I és que a les notícies sempre ens parlen d’EUA, d’Irak, de Rússia, fins i tot de Kazajstan, però mai ens arriben notícies d’Andorra. Sembla ser que el petit país veí no pateix successos rellevants, si més no de caire tràgic, ja que aquests són els que més nodreixen els telenotícies. Heu sentit mai alguna notícia d’algun assassinat, algun robatori, alguna manifestació, segrest, revolta d’un col·lectiu d’immigrants, etc. a Andorra? Sembla ser que allò és un paradís, no només fiscal, sinó també terrenal.

A l’altra cara de la moneda tenim Maine. No sé si heu llegit llibres de Stephen King, però si en sou lectors habituals, us haureu adonat que la majoria d’històries de les seves novel·les transcorren a Maine, el seu Estat natal. Allà tenen lloc tots els successos… i quins successos! Tots els horrors que pugueu imaginar transcorren allà: vampirs, epidèmies, massacres, éssers malignes del més enllà, malsons de tota mena…

Per això he arribat a la conclusió que Andorra i Maine són la cara i la creu del planeta. El Cel i l’Infern, L'Elisi i Hades. El primer, el lloc ideal si es vol viure en pau i sense que ningú t’amoïni. El segon, l’indret on perdre’s i viure experiències intenses i perilloses de les quals pots no sortir-ne viu…

La germaníssima

La Telma Ortiz, la germana de la Leti, ha estat contractada per l’Ajuntament de Barcelona per a fer-se càrrec de la Subdirecció de Projectes del Departament de Relacions Internacionals, i s'ocuparà d'enfortir els vincles amb l'Àsia i el Pacífic i de les activitats de Barcelona vinculades amb la pròxima presidència Espanyola de la UE.

Segons afirmen a l’Ajuntament, na Telma està molt preparada, ha estudiat econòmiques i té experiència en projectes de cooperació i desenvolupament -va ser infermera a l'Àfrica i això sembla que ja li dóna prou capacitació-. No obstant a ningú se li escapa que aquesta noia no ha arribat a tenir aquest càrrec, inventat expressament per a ella, per les seves grans capacitats, ja que hi ha molta gent amb carreres i màsters que no ho aconseguiria pas. Tampoc per haver aprovat unes oposicions ni per tenir un nivell X de català. Hi ha arribat per formar part de la Família Reial, que, encara que li toqui només com a cunyada, ja és un endoll suficient fins i tot en un un país com el nostre on governa un tripartit amb republicans inclosos.

Jo que no he estat mai amant dels privil·legis –excepte el dia en que els gaudeixi jo, que llavors potser canviaré d’opinió-, penso que és una mica vergonyós el que està passant encara avui dia i aquesta manera de llepar-li el cul a certa gent. És greu també que, en temps de crisi, l’Ajuntament de Barcelona tingui la barra de treure’s de la màniga un càrrec per na Telma en una administració pública –amb un sou de 60.000 € mensuals pagats pels contribuents- quan hi ha tanta gent que s’està quedant a l’atur. Però el més greu és que ens les deixem fotre per totes bandes i no reaccionem.

Etiquetas de Technorati: telma,ortiz,familia,real,monarquia

Per a entendre millor les dones :)

Etiquetas de Technorati: dona,feminisme

Acudit masclista de collita pròpia

En què s'assembla una ampolla de coca-cola a una dona bonica?
En que té el cap petit per pensar poc, coll llarg, pit voluptuós, cintura estreta, cul suficientment ample perquè es pugui aguantar, i sense cames per no sortir de la cuina.
No sóc masclista, que consti!

MAPA ANIMAT: IMPERIUM ESPAÑOL FAIL





http://loburromasque.wordpress.com/2009/06/18/imperium-espanol-fail/#comment-229

L'orella més gran és la que menys hi sent.

Mayor Oreja acusa el govern català de vulnerar els drets i les llibertats en matèria lingüística

El cap de llista del PP a les eleccions europees, Jaume Major Orella, ha criticat amb duresa la política lingüística del govern català, a qui ha acusat de provocar una "immersió en la ignorància". Segons el popular, l'executiu de José Montilla vulnera els drets i les llibertats dels catalans en matèria lingüística i per això, diu, a les eleccions europees el seu partit no perdrà de vista aquesta realitat.

Per qüestions com aquesta, el candidat del PP a les europees creu que el partit no pot allunyar-se de la realitat espanyola en aquests comicis. Jaime Mayor Oreja ha fet aquestes declaracions en una reunió dels membres de la seva candidatura als comicis europeus.

La LEC, al Constitucional

Precisament, unes hores abans, la presidenta del PP a Catalunya també criticava la política lingüística i d'educació de la Generalitat de Catalunya i anunciava que dilluns el seu partit demanarà de manera formal al Consell Consultiu que emeti un informe sobre la LEC. Sánchez-Camacho ha confirmat que la mesura és un pas previ per presentar un recurs d'inconstitucionalitat d'una llei que, segons ha dit, no garanteix la igualtat entre el castellà i el català.

El besavi de Jaime Mayor Oreja sí que ho va tenir clar. Les llengües diferents del castellà són un problema. Per això cal deixar-les en un segon pla i evitar que entorpeixin qualsevol carrera que es preï -va pensar en el seu dia el bon senyor, malgrat l'amistat que l'unia amb Sabino Arana, fundador del PNB i bèstia parda de l'espanyolisme-.

Emocionat, el candidat europeu del PP va explicar en un esmorzar del Fòrum Europa l'anècdota familiar de quan corria el final del segle XIX per il lustrar la seva idea sobre les llengües cooficials.

El besavi de l'ex-ministre de l'Interior, concretament el de la branca procedent d'Ibarrangelua (Biscaia) va prohibir als seus fills l'euskera. D'aquesta manera, segons el besnét, el seu avi va prosperar i, amb la resta dels seus germans, va ser un home de profit "que va parlar amb naturalitat euskera i castellà". En paraules del candidat a lehendakari durant l'aznarat, va sortir "del graner".

L'oncle-avi del candidat, Marcelino Oreja Elosegi, afusellat a Mondragón en la revolució d'octubre de 1934, va ser diputat de la dreta, empresari i membre de l'Associació Nacional Catòlica de Propaganda després de créixer sota aquest particular règim lingüístic.

"El meu besavi es va esforçar per que els seus fills no es tanquessin al graner. Prohibí que parléssim basc a casa perquè aprenguessim bé l'espanyol", va explicar després que li preguntessin pel paper que, al seu entendre, el català, el basc o el gallec havien de tenir en les institucions europees i sobre la situació lingüística a Catalunya, un dels assumptes estelars dels populars en aquest territori. L'exministre va tirar de la seva panacea per a la crisi i els problemes de la UE: més Espanya.

De forma meridiana clara, i tirant de la forma en què van prosperar els seus ancestres, Major glossà les virtuts de la diglòssia lingüística a favor de la llengua forta, en aquest cas el castellà, avisant dels perills de "tancar-se" (en el basc o el català, és clar). Més o menys en la mateixa línia que fa uns dies, quan va afirmar que la immersió lingüística en la llengua pròpia de les escoles catalanes "és una immersió en la ignorància i la limitació".

Malgrat quedar allunyat de la funesta "ignorància", la conseqüència de la particular i gelosa política lingüística de l'avi de Major Orella és que l'exministre, nascut a Donosti, no parla ni una paraula en basc.

Segons ell és un error pretendre que el català tingui el mateix rang a Europa que el maltès, el letó o el gal·lès malgrat que compta amb diversos milions de parlants més. Oreja va explicar que el procedent és que el seu ús s'acoti a Catalunya. "El català ha de ser defensat a Catalunya", va assegurar amb aire magnànim. "A partir d'aquí és necessari que els esforços dels ciutadans de l'estat que parlen llengües diferents del castellà assumeixin 'el repte' que el castellà tingui un paper més preeminent que l'actual a les institucions comunitàries".

Sense deixar de llençar d'anecdotari evocà el passat de les reunions amb la família de la dreta europea entre tanta llengua i intèrpret, i va pronosticar que en el futur s'imposaran només "dues o tres" llengües de treball. Per això és necessari que el castellà sigui "la segona llengua després de l'anglès". A manca de poder esgrimir nombre de parlants o pes específic dins la UE, com sí poden fer el francès o l'alemany, Mayor va recordar que el castellà "és la llengua de tota l'Amèrica del Sud "(va oblidar Brasil) i la segona de EUA , una situació que "no reflecteixen les institucions comunitàries".

http://www.publico.es/espana/225607/como/abuelo/mayor/dejo/granero/5?pagCom=3#comentarios

http://www.3cat24.cat/noticia/383788/politica/Mayor-Oreja-acusa-el-govern-catala-de-vulnerar-els-drets-i-les-llibertats-en-materia-linguistica


És el de sempre: qui parla català, basc o gallec és una persona tancada, i qui parla castellà és obert, malgrat ser monolingüe. A partir d'aquí ja està tot dit. És preocupant veure com la idea de que hi ha cultures superiors i cultures inferiors està tan extesa, no només entre polítics -que al cap i a la fi són titelles legitimats per les urnes- sinó entre una gran massa de població amb un nivell intel·lectual perillosament baix, que voten aquests personatges i dónen força política a la ignorància.

Segons el senyor Orella cal recolzar el castellà, ja que és un dels idiomes més parlats del món. Però resulta que el seu pes específic a la UE és baix comparat amb altres idiomes. I si el senyor Orella practiqués aquesta obertura mental que tan defensa i aprengués idiomes? Si al final hi ha d'haver dues llengües oficials, quin problema hi ha que siguin, per exemple, l'anglès i el francès? No serà que cap geperut es veu el gep, senyor Orella?

De totes maneres no trobo mala idea això de "prohibir" un idioma. Suposo que la família del senyor Orella estaven totalment inmersos en l'idioma basc, i el fet de "prohibir" a casa de parlar en basc, com a estímul per a esforçar-se per practicar un altre idioma -donant per fet, repeteixo, que l'idioma prohibit es domini perfectament com a llengua nativa, i sempre que es practiqués la prohibició amb humor i flexibilitat-, podria haver estat bona idea, si no fos perquè ara en barbes no parla ni una paraula de basc.

Naturalment això és bona idea quan un idioma es domina perfectament i no se'n coneix cap altre, cosa que no es donaria en el cas de cap família catalanoparlant, però sí seria molt bona idea aplicar-ho a les famílies castellanoparlants de Catalunya. Si els pares tinguessin la bona idea de seguir els consells del senyor Orella i prohibissin l'únic idioma dominat a la llar -o sigui, el castellà-, els nanos aprendrien molt millor el català i existiria un bilingüisme real o una diglòssia en favor del català, amb la qual cosa la situació estaria totalment normalitzada.

Per últim deixeu-me dedicar-li una poesia al senyor Orella:


ELEFANT

De la trompa grisa
canons acerats,
de les quatre potes
pilars de palau,
popular bandera
de l'orella gran,
de la pell gruixuda
galtes d'advocat,
dels ullals de vori
torres de pedant.

Pere Quart - Bestiari

"Feminisme" versus "feminitat"
L'article més políticament incorrecte del segle


Avui dia estem assistint a Catalunya -en altres llocs segurament també, però per la gent que he anat coneixent, diria que és un fenomen que es dóna especialment aquí- a un fet bastant trist: la pèrdua de la feminitat entre la població femenina.

Tots sabem que, des de la irrupció del feminisme als anys 60-70, i degut als grans canvis socials dels últims temps, les diferències entre gèneres s'han diluït bastant -cosa en principi molt positiva-. La dona s'ha incorporat al món laboral, i entre altres coses, ningú es posa les mans al cap per veure una dona fumar o beure una cervesa tota sola en un bar. Per la seva part, l'home s'ha feminitzat també una mica, i ha deixat de ser el tradicional "macho ibérico" per començar a cuidar el seu aspecte, demostrar els seus sentiments, posar-se cremes, i fins i tot col·laborar en les feines domèstiques.

Nogensmenys, opino que les dones han arribat a un extrem de feminisme bastant preocupant avui dia. Per una banda, ara els homes semblem els culpables de tots els mals de la dona i està molt ben vist tot allò que impliqui rebaixar o humiliar la figura de l'home en favor de la dona, mentre que la mateixa situació a la inversa seria inacceptable. Està molt ben vist que l'home, tot rebaixant-se públicament, emeti frases del tipus "les dones són més intel·ligents que nosaltres", "les dones són més fortes que nosaltres" -amb el consegüent somriure de complicitat i satisfacció de les interlocutores femenines-, etc. mentre que un comentari opinant el contrari seria fulminantment sancionat. De la igualtat de sexes inicialment pregonada s'ha passat a la situació inversa.

Fa pocs anys es va emetre a la televisió un videoclip de la cançó Siete Pétalos de Chenoa, en el qual apareixia la cantant vestida de núvia. El nuvi la havia deixat plantada a l'altar, i ella, com a venjança, començava a colpejar amb un bat de beisbol el cotxe d'ell, mentre que aquest, per virtut d'un efecte similar als fetitxes del vudú, rebia tot el dolor dels cops al seu cos i es retorçava de dolor. Aquest vídeoclip tan clarament violent no va ser retirat ni va rebre, que jo sàpiga, cap crítica de cap col·lectiu social. Us imagineu l'escàndol que hauria suposat un vídeoclip que plantegés la situació a la inversa? Hauria estat retirat automàticament, tots els col·lectius feministes haurien posat el crit al cel, i els productors haurien rebut sancions de tota mena. Però és clar, contra un home no passa res, som mereixedors de tots els cops i batzegades només pel fet de tenir penis.

Per altra banda, he observat que avui dia la dona s'ha masculinitzat molt pel què fa a l'aspecte estètic i actitudinal -almenys aquí a Catalunya més que en molts altres llocs-. La dona ha adoptat costums, gestos i actituds tradicionalment reservats a l'home -com abans apuntàvem, per exemple fumar, sortir de casa sense permís d'un home, beure en un bar totes soles, etc.- i tot això no em sembla malament. El que passa que, per un feminisme mal entès, la dona d'aquí i d'ara, per tal de competir social i professionalment amb els homes i fer-se respectar, han adoptat excessivament el comportament masculí, fins el punt que diuen paraulotes, criden, caminen amb les cames obertes, la forma de parlar tot emfatitzant certes paraules amb una ganyota o un gest del cap... algunes fins i tot descuiden totalment el seu aspecte físic... i tot un regitzell de coses més que fan que semblin més homes transvestits que no pas dones.

No era això el feminisme, senyores. Per fer-se respectar i per tenir els mateixos drets que els homes, no es tracta de comportar-se com a homes, sinó de treballar i fer les coses bé.

Degut a que els canvis solen ser lents en el temps i per tant difícils de percebre, els homes no ens hem adonat de tot això, fins que, en els últims anys, han començat a arribar a Catalunya dones procedents d'altres països. Amb l'arribada de noies estrangeres a casa nostra -incloent-hi altres punts d'Espanya-, ens hem adonat de com havia anat evolucionant la dona aquí, i hem "vist la llum" en aquest sentit. Ens hem adonat que les dones d'altres indrets són molt més femenines, vesteixen millor, es mouen amb molta més gràcia, es cuiden més, no fan cap escarafall a les feines domèstiques, i a més, treballen tan bé com les d'aquí. Elles mateixes, les dones estrangeres, ho comenten i també ho han notat. Per això no és estrany que cada cop més, els homes d'aquí preferim les noies d'importació. Entre sortir amb una noia dolça, femenina, que es cuida, etc. i una "kumba" catalana mal vestida que crida, diu paraulotes, camina amb les cames obertes i té la cara plena de punts negres, ho sento però no hi ha color...

Fins i tot he sentit noies que arriben a dir: "Jo no sé anar amb sabates de tacó", o el que és més greu: "Jo no sé anar amb faldilles"... PER L'AMOR DE DÉU! Com pot una DONA no saber anar amb faldilles -la peça de vestir femenina per antonomàsia-, si jo sóc un home i sé anar-hi!? A tal punt de masculinitat han arribat que només saben caminar amb pantalons??

Resumint: noies, m'alegro de que us hagueu incorporat al món laboral i que gaudiu dels mateixos drets que els homes... però si no recupereu una mica de feminitat, el producte forani us anirà desplaçant... I no sóc l'únic home que pensa així. Si més no reflexioneu-hi. I tant me fot si ho trobeu masclista, jo crec que no ho és pas; a més, altres dones també pensen com jo.