CARAMELLES 2008 Música: Umbrella , de Rihanna Lletra: Xavitenor Ara hem tingut eleccions, els polítics són tots molt bons, ens han promès de tot i més, però al final tot queda en res. El Zapatero tornarà quatre-cents euros als currants, El Rajoy arbres plantarà, ecologista s’ha tornat. Per què tot això ens han promès, sabent que no faran res? Però ens han volgut enganyar; Amb l’AVE ja va passar, La Magdalena Alvares ens el prometé fa molt de temps, però ha arribat el dos mil vuit. Bravo, bravo, Magdalena, ena, ena, eh, eh, eh, bravo Magdalena, ena, ena, eh, eh, eh. Bravo Magdalena, ena, ena, eh, eh, eh, bravo Magdalena, ena, ena, eh, eh, eh. “Yo me llamo Josep Lluís, en Barcelona y en Pequín”, no vull que em canvieu el nom, perquè jo sóc tot un prohom. Però el Rajoy ho ha deixat clar no vol aprendre el català, és més important l’anglès per saber dir Txotxenaguer. Per què si ara venen immigrants, a Espanya s’han d’adaptar, però ningú ha d’aprendre ca
Entrades
Gener 2008 "ADIÓS, BOADELLA" N'Albert Boadella ens ha regalat una de les seves pallassades: un llibre titolat "Adiós, Cataluña", on critica els poders públics i la societat catalana perquè, segons ell, hi ha una espècie de dictadura catalanista que ha propiciat que els seus espectacles no tinguin èxit. I jo li pregunto: si la gent no et va a veure, no serà perquè els teus espectacles no agraden? I una altra cosa: Per què, amic Albert, no critiques també el nacionalisme espanyol, que fa molt més mal al món i té molt més poder - començant pel militar, cosa que el nacionalisme català no té - ? I el pitjor de tot és que aquest suposat intel·lectual és afeccionat a les curses de braus. Bravo, Albert! Quin nivell intel·lectual el teu! Com diu Isabel-Clara Simó en una encertadíssima carta de comiat , "adéu Boadella, i si no és molèstia, no tornis".
Gener 2008 "CARTUCHO DE PLOM" Ahir em va passar una cosa ben curiosa. Vaig anar a una papereria que tinc prop de casa a comprar cartutxos de tinta per a ploma estilogràfica, ja que m'agrada molt escriure amb ploma: em fa la lletra més bonica. -Hola, voldria cartutxos de tinta per ploma. La dependenta, una noia jove bastant garrula, respon: -Cartuchos de que? De plom? -De ploma. Amb una cara com si li parlessin en xinès, em diu: -Díselo al jefe mejor, que yo no te entiendo. Li vaig demanar al seu cap, i ell sí que em va entendre. Aquest li va ensenyar els cartutxos a la noia, i aquesta es va quedar ben sorpresa; era evident que mai havia vist aquell producte. Com sempre, l'experiència em va fer pensar en una sèrie de conclusions: -La noia era molt més garrula del que podia semblar pel seu aspecte. -Aquesta noia no deu haver vist mai a la vida una ploma estilogràfica, tot i treballar en una papereria; o si més no, no sap com funcionen. Tenint en
Desembre 2007 CONVERSES DUALS - Hola Jordi, com estàs? -Uff, "no me hables"... avui volia anar a veure l'Oscar però al final "como que no": Hi havia una caravana "impresionante que te cagas" a l'autopista i he arribat "tope tarde"... -Tranquil tio, ja hi anirem un altre dia, si total "no creo que nos linche por llegar tarde"... Converses com aquestes estan sent molt comunes últimament. No sé si és perquè ara m'hi fixo més, però veig que s'està extenent aquest vici com una plaga. És com una versió una mica més culta del "catallà", o "catanyol" ( Ex. "Tinc que obrir el grifu del techu i fer-me un bucata de jamó i ques"). Ja em perdonareu però és un costum que no el suporto. He deduït que la gent ho fa com per donar un toc simpàtic a la conversa, com si "en castellano quedara la cosa más graciosa". Es poden extreure vàries conclusions possibles d'això: 1) El català és
Desembre 2007 en endavant AMPLIACIONES A LA LEY DE MURPHY , por Xavitenor -Cuanto más te urja sonarte los mocos o bien obturar una hemorragia nasal, más difícil será abrir un paquete de kleenex. -Cuanto más buena, cachonda y apresurada esté la chica, y menos rato le quede para que se le pase la borrachera y para que vuelvan sus padres a casa, más difícil será encontrar una farmacia abierta, que les queden condones y que se pueda abrir el respectivo envase. -Cuanto más asquerosa y vulgar sea una canción, más fuentes tendrá en el Emule, y más rápidamente se bajará.
Desembre 2007 "Hi ha un conte molt bo per explicar què passa a Catalunya amb la llengua. Uns savis amb els ulls embenats toquen un elefant. El que toca l'ullal pensa que és una roca, el que toca la trompa creu que és una serp. Vaja, que si només mirem un trosset de la realitat no ens en podem fer una idea general. Aquesta deu ser l'explicació dels atacs que pateix cíclicament el català. Bé, potser n'hi ha una altra: la propagació conscient de la calúmnia, perquè ja se sap que una mentida repetida mil cops acaba sonant a veritat. Dir que el castellà està perseguit a Catalunya es tan veritat com afirmar que els elefants no tenen trompa ni ullals. Una altra mentida, i aquesta sí que ha fet forat, és que parlar en català a un desconegut es de mala educació. Hi ha llengües ofensives i llengües amables? Ens han volgut fer creure que n'hi ha de més dolces o que les llengües amb més parlants són més viables, que són llengües de cultura, internacionals. Contra aquests preju