ELS PERILLS DEL IOGUR Iogur griego: ¿Qué efectos secundarios puede tener su ingesta? Detrás del sensual y bucólico anuncio, se esconde un peligroso producto. Iogur griego: el iogurazo from xavitenor on Vimeo .
Entrades
(E-mail reenviat) SENSE NOTÍCIES D'ISLÀNDIA Si algú creu que no hi ha censura en l'actualitat, que em digui com és que s'ha sabut tot el que passa a Tunísia, Egipte, Líbia, etc. i per què els diaris no han dit res sobre el que ha passat a Islàndia? A Islàndia, el poble ha fet dimitir a un govern al complet, es van nacionalitzar els principals bancs, es va decidir no pagar el deute que aquests han creat amb Gran Bretanya i Holanda a causa de la seva mala política financera i s'acaba de crear una assemblea popular per reescriure la seva constitució. I tot això de forma pacífica. Tota una revolució contra els poders fàctics que ens han conduït fins a la crisi actual. Heus aquí les raons del perquè no s'han donat a conèixer aquests fets durant dos anys. Què passaria si la resta de ciutadans europeus prenguessin exemple? Aquesta és, breument, la història dels fets: 2008 . Es nacionalitza el principal banc del país. La moned...
(E-mail reenviat) AEROPUERTO CIUDAD REAL (CON FOTOS) Lo cierto es que acojona lo rodeados de sinvergüenzas que estamos. Estas cosas sólo se publican en los diarios extranjeros. Aquí parece que no pasará nada… Ayer “Le monde” dedicaba la totalidad de la página 3 a un reportaje demoledor, sobre el aeropuerto de Ciudad Real. Se trata de un equipamiento de última generación con una de las pistas más largas de Europa ( 4 kilómetros ) capaz de permitir el aterrizaje de un Airbus A380, el avión comercial más grande del mundo. Las instalaciones están dimensionadas para acoger un volumen de dos millones y medio de pasajeros al año. Para gestionarlo hay 91 trabajadores directos más unos 200 de diversas empresas concesionarias. Hoy un silencio sepulcral reina en la inmensa nave de salidas -escribe el reportero del diario parisiense- El caso es que el aeropuerto de Ciudad Real nada más que tiene tres vuelos semanales, que gestiona Ryanair gracias a una subvención pública....
DE MAL EN PITJOR El diumenge 22 de maig, la majoria de catalans vem anar a dormir amb un mal gust de boca davant el triomf incontestable del PP a les eleccions municipals. Va ser un dia tràgic pels catalans i per la gent amb ideals i amb un mínim d'intel·ligència, és a dir, per la gent que sap que el PP no és la solució a la crisi i que en Zapatero no en fou la causa. El més trist de tot és que mentre una de les dues Espanyes s'estava manifestant contra el sistema, contra el capitalisme, els polítics, etc., l'altra Espanya, la casposa, la inculta, la submissa, la conservadora, la caciquista, va tenir la veu i el vot. La primera va optar per abstenir-se o bé votar en nul. I ja se sap què passa: davant d'una acció tan poc intel·ligent, els que sí van exercir el seu dret van opinar per tots. El gran mal d'Espanya -o un dels seus grans mals- és que tota la gent descontenta amb la política -majoritàriament d'esquerres- no vota, quan el que haurien de fer és vota...
Saps dir-ho en català? Àstrid Bierge No hi ha res que m'interessi més que les paraules. És com una malaltia. Sóc incapaç de llegir un llibre i no anotar les paraules que no conec per després buscar-les al diccionari i apuntar-ne la definició, i si les deixo passar, tinc una gran sensació de pèrdua, com si fiqués diners dins d'una butxaca foradada. De moment el rècord se l'emporta Difunts sota els ametllers en flor, d'en Porcel, que em va fer treballar com una negra. Cada cop que m'atreveixo a obrir les Petites Proses Blanques de Salvador Espriu, ho deixo córrer a la segona línia perquè veig que em tornaria boja. Ara que vaig curta de temps tinc acumulades unes 500 paraules, però el fet de tenir-les escrites, localitzades, a punt per ser desvetllades, em tranquil·litza. A part de les paraules boniques o estranyes, m'interessa molt saber com es diuen en català moltes paraules que només sabem dir en castellà. N'hi ha per donar i per vendre! A la boss...
LA PASSIÓ PER LA VERMELLA Aquests dies hem viscut una autèntica eufòria amb el tema de 'la Roja'. Gràcies als jugadors catalans que han format part de la sel·lecció espanyola, l'equip ha guanyat el Mundial, i tot l'Estat ha viscut una onada d'espanyolisme sense precedents. Pels carrers de Barcelona i de tot Catalunya es podien veure nombroses banderes 'rojigualdas' i gent amb la samarreta d'Espanya sense cap complexe. Ha estat com si de sobte l'"espíritu nacional" hagués resucitat i amb més força que mai. fins i tot a Catalunya els immigrants, en un intent fallit de voler demostrar llur integració al país, lluïen la samarreta vermella. L'apogeu de l'espanyolisme era tal, que en tota la temporada que va durar el Mundial i els dies successius al triomf, les opcions alternatives, especialment el catalanisme, eren especialment mal vistes, fins el punt que si deies que apoiaves les sel·leccions catalanes eres fustigat i vilipendiat au...
L'ALCALDE DE VIC Molt bona iniciativa la de l'Alcalde de Vic, llàstima que la demagògia d'en ZP li ha parat els peus. És molt bonic des del Gobierno de Madrid dir que s'ha d'empadronar tothom, quan ells viuen en els seus xalets i no tenen problemes d'immigració, però els Ajuntaments llavors són els qui es mengen el marron d'haver de controlar milers de persones indocumentades que no se sap qui són ni d'on venen. El Gobierno no fa res per posar control a la situació i després comencen a venir Latin Kings i bandes de delinqüents romanesos sense que ningú ho pugui impedir. Als de Madrid només els interessa quedar bé de cara a la galeria, però ells no són els qui pateixen després els problemes. Immigració sí, però controlada.
ENS HAN FOTUT UN ALTRE GOL El Club Bilderberg ens acaba de clavar un altre gol. Arrel de l'atemptat del 25 de desembre passat en un avió que volava cap a Detroit -atemptat que les forces de Seguretat sabien perfectament que succeïria , ja que coneixien la “perillositat” del passatger que va causar l'explosió i els seus antecedents terroristes-, ara han començat a implantar en diversos països els escàners corporals , un pas més cap al control total de la població i cap a la retallada de drets i llibertats dels ciutadans. És impressionant com cada cop més ens les van clavant i ningú no es queixa ni diu res, ans el contrari, tothom sembla estar-hi d'acord gràcies a la por que han aconseguit implantar envers el terrorisme islàmic. Ara ja no només sabran tot el que portem a sobre quan fem un viatge, sinó també si tenim panxeta o cartutxeres o com la tenim de llarga. Ja que no puc evitar que cada cop em controlin més i sàpiguen més coses de mi, a veure si això em serveix per a c...
Andorra vs. Maine Un dia parlant amb la Charo, em va fer una reflexió molt bona: “T’has fixat que a Andorra no passa mai res?”. I és que a les notícies sempre ens parlen d’EUA, d’Irak, de Rússia, fins i tot de Kazajstan, però mai ens arriben notícies d’Andorra. Sembla ser que el petit país veí no pateix successos rellevants, si més no de caire tràgic, ja que aquests són els que més nodreixen els telenotícies. Heu sentit mai alguna notícia d’algun assassinat, algun robatori, alguna manifestació, segrest, revolta d’un col·lectiu d’immigrants, etc. a Andorra? Sembla ser que allò és un paradís, no només fiscal, sinó també terrenal. A l’altra cara de la moneda tenim Maine. No sé si heu llegit llibres de Stephen King, però si en sou lectors habituals, us haureu adonat que la majoria d’històries de les seves novel·les transcorren a Maine, el seu Estat natal. Allà tenen lloc tots els successos… i quins successos! Tots els horrors que pugueu imaginar transcorren allà: vampirs, epidèmi...
La germaníssima La Telma Ortiz, la germana de la Leti, ha estat contractada per l’Ajuntament de Barcelona per a fer-se càrrec de la Subdirecció de Projectes del Departament de Relacions Internacionals, i s'ocuparà d'enfortir els vincles amb l'Àsia i el Pacífic i de les activitats de Barcelona vinculades amb la pròxima presidència Espanyola de la UE. Segons afirmen a l’Ajuntament, na Telma està molt preparada, ha estudiat econòmiques i té experiència en projectes de cooperació i desenvolupament -va ser infermera a l'Àfrica i això sembla que ja li dóna prou capacitació-. No obstant a ningú se li escapa que aquesta noia no ha arribat a tenir aquest càrrec, inventat expressament per a ella, per les seves grans capacitats, ja que hi ha molta gent amb carreres i màsters que no ho aconseguiria pas. Tampoc per haver aprovat unes oposicions ni per tenir un nivell X de català. Hi ha arribat per formar part de la Família Reial, que, encara que li toqui només com a cunyada, ja ...
Acudit masclista de collita pròpia En què s'assembla una ampolla de coca-cola a una dona bonica? En que té el cap petit per pensar poc, coll llarg, pit voluptuós, cintura estreta, cul suficientment ample perquè es pugui aguantar, i sense cames per no sortir de la cuina. No sóc masclista, que consti!
L'orella més gran és la que menys hi sent. Mayor Oreja acusa el govern català de vulnerar els drets i les llibertats en matèria lingüística El cap de llista del PP a les eleccions europees, Jaume Major Orella, ha criticat amb duresa la política lingüística del govern català, a qui ha acusat de provocar una "immersió en la ignorància". Segons el popular, l'executiu de José Montilla vulnera els drets i les llibertats dels catalans en matèria lingüística i per això, diu, a les eleccions europees el seu partit no perdrà de vista aquesta realitat. Per qüestions com aquesta, el candidat del PP a les europees creu que el partit no pot allunyar-se de la realitat espanyola en aquests comicis. Jaime Mayor Oreja ha fet aquestes declaracions en una reunió dels membres de la seva candidatura als comicis europeus. La LEC, al Constitucional Precisament, unes hores abans, la presidenta del PP a Catalunya també criticava la política lingüística i d'educació de la ...
"Feminisme" versus "feminitat" L'article més políticament incorrecte del segle Avui dia estem assistint a Catalunya -en altres llocs segurament també, però per la gent que he anat coneixent, diria que és un fenomen que es dóna especialment aquí- a un fet bastant trist: la pèrdua de la feminitat entre la població femenina. Tots sabem que, des de la irrupció del feminisme als anys 60-70, i degut als grans canvis socials dels últims temps, les diferències entre gèneres s'han diluït bastant -cosa en principi molt positiva-. La dona s'ha incorporat al món laboral, i entre altres coses, ningú es posa les mans al cap per veure una dona fumar o beure una cervesa tota sola en un bar. Per la seva part, l'home s'ha feminitzat també una mica, i ha deixat de ser el tradicional "macho ibérico" per començar a cuidar el seu aspecte, demostrar els seus sentiments, posar-se cremes, i fins i tot col·laborar en les feines domèstiques. Nogensmenys,...