21 abril 2009
Feu-li una ullada a aquest missatge que m'han enviat des de València, i jutgeu per vosaltres mateixos.
De moment no he trobat quasi mitjans de comunicació que s'hagen fet ressò de la notícia, ho sent. Per això, a més del vincle al diari LEVANTE-EMV, us remet uns enllaços alternatius, per si voleu contrastar o ampliar la informació.
En un país normal, el fet narrat a continuació hauria tingut una difusió amplíssima. Però clar, com, en aquest cas, el polític agredit forma part del nacionalisme valencià, la premsa i els partits nacionalistes espanyols ni tan sols s'han immutat.
Definitivament, el nostre no és un país normal. I qui diga el contrari,que s'ho faça mirar.
http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=3670_12_350041__COMARCAS-grupo-ultraderechistas-agrede-portavoz-Bloc-Mislata-plena-noche
http://www.polseguera.com/colaboracion/catala/apallissat_per_feixistes.htm
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/65199/
http://www.bloc.ws/index.php/bloc/extended/resolucio_rosado/
http://blocaires.blocvila-real.info/modules/planet/view.article.php?5917
http://www.valencianisme.com/forums/viewtopic.php?t=958
Sueca (País Valencià), 19 d'octubre del 2007
Joanjo Aguar Matoses
_________________________________________________________________________
AGRESSIÓ ULTRA-ESPANYOLISTA A MISLATA (PAÍS VALENCIÀ)
Santiago Rosado, cap de llista del BLOC Nacionalista Valencià a Mislata,fou apallissat la matinada del dimecres, 26-9-2007, per membres d'ESPANYA 2000 (organització d'extrema dreta espanyolista) a l'eixida del centre autogestionat 'La quimera', al qual hi és associat.
Segons pareix, uns joves d'entre 16 i 18 anys llançaren cudols a la porta del local a les 02:00 hores. En eixe moment, Santi i un company eixiren del local per a veure-li'ls la cara, doncs aquest tipus de comportament s'havia repetit en
eixos joves en més de 10 ocasions i la policia sempre havia expedit com a resposta que, si no els identificaven, ells no podien fer res.
En el moment d'eixir i seguir-los, separats Santi i el company per a cobrir els dos carrers, els xics es posaren a insultar de lluny a Santi amb crits de 'piojoso' i de 'rojo', sent, al seu temps, respostos per Santi, que els qualificà de 'fatxes'. En aquest moment, quatre homes eixiren d'un costat i, bramant 'Nosotros somos fatxas' i '¡Arriba España!', colpejaren a Santi, malparant-li l'ull dret, desgarrant-li part de l'orella dreta i propinant-li diverses patades a terra abans que ell poguera fugir.
Després de passar per l'hospital amb tal que li posaren punts i li curaren la resta de ferides, Santi anà a denunciar el fet a la policia, resultant-li impossible fer-ho en valencià perquè, segons els agents, cap d'ells l'entenia, raó per la qual l'agredit mateix redactà la denúncia sense col·laboració de la policia i la presentà en la seua llengua, lamentant també el fet de que se li negara el dret constitucional d'emprar-la.
Tot això succeïx poques setmanes després que la jutgessa de Mislata absolguera ESPANYA 2000 per haver penjat als fòrums de la seua pàgina web les dades de Santiago, instant a què se li fera 'una visita'. La jutjessa ni tan sols va premetre a Santi parlar al judici.
El mateix José Luís Roberto, president d'ESPANYA 2000, president d'ANELA(Asociación Nacional Española de Locales de Alterne [això és, de Puticlubs]) i amo, entre altres empresses, de 'El Cobrador del Frac' o de 'Levantina de Seguridad', li va advertir a l'eixida del jutjat que es tornarien a veure. La visita, segons pareix, ja l'ha fet.
Per favor, còpia aquest text i reenvia el correu. La premsa no se'n farà ressó perquè estes coses no els convé que les sàpiga la gent.
I recorda que, si la violència és el mitjà dels covards, la paraula ho és dels intel·ligents.
Tots som Santi Rosado!
Estem amb tu!
05 abril 2009
http://es.noticias.yahoo.com/12/20090405/tts-obama-y-zapatero-abren-un-nuevo-cicl-3c8ed92.html
La primera reunió en cinc anys entre els mandataris d'Estats Units i Espanya, ahir a Praga, marca "un nou temps en les relacions" bilaterals, definí l'espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, a qui el president Barack Obama ja considera un "amic".
"Aquest és un moment de nous temps en les relacions entre Estats Units i Espanya", declarà Zapatero en una breu compareixença d'ambdós davant la prensa abans de començar la reunió.
Les relacions entre Zapatero i l'expresident estatunidenc George W. Bush mai fóren bones degut a la decisió del mandatari espanyol, al moment d'assumir el seu càrrec, l'abril del 2004, de treure les tropes enviades a Irak pel seu antecessor, el conservador Josep Maria Aznar, qui sí mantenía una excel·lent relació amb el seu homòleg nordamericà.
Fonts governamentals espanyoles ho expliquen com un problema de relacions personals i de desacord en matèria de política exterior.Aquest diumenge, Zapatero va subratllar "l'actitud del president nord-americà (...) una actitud de proximitat, de bon tarannà", que "s' agraeix de manera especial venint de la primera potència del món", va dir posteriorment, en una conferència de premsa al final del dia a Istanbul.
En aquesta nova etapa, el govern socialista de Zapatero vol "col laborar amb el president Obama per un ordre mundial de pau, per un ordre mundial més just en la lluita contra la pobresa i per donar a les futures generacions un temps millor", va precisar el president del govern espanyol.
Zapatero va insistir especialment en el "abast històric" de les idees que defensa Obama, l' "elecció i els seus primers passos com a President estan carregats d'esperança, carregats de futur".
"Tenen tal abast històric les idees que representa (...) que sóc dels que se situen en la reflexió de no tant què pot fer Barack Obama o com ens pot donar suport, sinó com podem donar suport a Barack Obama per tal que aquestes idees en l'ordre internacional puguin arribar a bon port ", va explicar.
Per la seva banda, Obama, a més de considerar ja com un "amic" Zapatero, el va elogiar subratllant que "no només entén clarament l'extraordinària influència d'Espanya en el món, sinó que també es pren aquestes responsabilitats molt seriosament".
"Crec que anem a poder establir el que ja és una relació forta entre els dos països" i "podem fer que siguin encara més forts", va desitjar Obama, que va donar la benvinguda a les "oportunitats de cooperar en tota una sèrie de temes en els propers anys ".
Obama i Zapatero tenien ahir a llur agenda la crisi econòmica, Afganistan, Llatinoamèrica, les energies renovables --Obama ha citat en vàries ocasions Espanya com a líder del sector--, el conflicte israelo-palestí i la lluita contra la pobresa, segons fonts governamentals.
Comentava en una entrada anterior del meu bloc que l'Obama em semblava un personatge en certa manera prometedor -tot i que no tant com mig món creia-, però que caldria anar veient la seva evolució per saber si estaria a l'alçada de les expectatives.
Doncs bé, les paraules d'avui de Zapatero ho han deixat tot ben clar: ambdós presidents estan disposats a seguir lluitant, igual que Bush, Aznar i que tots els que puguin haver hagut i que hi haurà, pel "nou ordre mundial" que ens anunciava Daniel Estulin al seu llibre el club Bilderberg.
L'única diferència entre Aznar i Zapatero és que aquest és molt més intel·ligent i subtil, i sap nedar guardant la roba, no com Aznar que anava més "a sac" i era molt més descarat. Zapatero, tot i la seva eloqüència -emparada per la ignorància de la majoria de gent que l'escoltava en referència al rerafons de les seves paraules-, juga a "escoltar el poble", però en el fons segueix les mateixes directrius: Un nou ordre mundial dominat per una oligarquia internacional de poderosos que anul·la qualsevol rastre de democràcia.
Una altra frase eloqüent de Zapatero és: "sóc dels que se situen en la reflexió de no tant què pot fer Barack Obama o com ens pot donar suport, sinó com podem donar suport a Barack Obama per tal que aquestes idees en l'ordre internacional puguin arribar a bon port "; frase calcada d'aquella que deia "no preguntis què pot fer Amèrica per tu, sinó què pots fer tu per Amèrica".
En fi, que probablement experimentarem millores en tema d'energia, de pau, de lluita contra la pobresa... però a quin preu? Al preu d'ésser esclaus del nou ordre, un ramat de bens marcats amb un codi identificatiu al servei dels poders econòmics i polítics, sense cap llibertat de decidir ni d'actuar.


