ELS PERILLS DEL IOGUR Iogur griego: ¿Qué efectos secundarios puede tener su ingesta? Detrás del sensual y bucólico anuncio, se esconde un peligroso producto. Iogur griego: el iogurazo from xavitenor on Vimeo .
Entrades
(E-mail reenviat) SENSE NOTÍCIES D'ISLÀNDIA Si algú creu que no hi ha censura en l'actualitat, que em digui com és que s'ha sabut tot el que passa a Tunísia, Egipte, Líbia, etc. i per què els diaris no han dit res sobre el que ha passat a Islàndia? A Islàndia, el poble ha fet dimitir a un govern al complet, es van nacionalitzar els principals bancs, es va decidir no pagar el deute que aquests han creat amb Gran Bretanya i Holanda a causa de la seva mala política financera i s'acaba de crear una assemblea popular per reescriure la seva constitució. I tot això de forma pacífica. Tota una revolució contra els poders fàctics que ens han conduït fins a la crisi actual. Heus aquí les raons del perquè no s'han donat a conèixer aquests fets durant dos anys. Què passaria si la resta de ciutadans europeus prenguessin exemple? Aquesta és, breument, la història dels fets: 2008 . Es nacionalitza el principal banc del país. La moneda es desploma, la b
(E-mail reenviat) AEROPUERTO CIUDAD REAL (CON FOTOS) Lo cierto es que acojona lo rodeados de sinvergüenzas que estamos. Estas cosas sólo se publican en los diarios extranjeros. Aquí parece que no pasará nada… Ayer “Le monde” dedicaba la totalidad de la página 3 a un reportaje demoledor, sobre el aeropuerto de Ciudad Real. Se trata de un equipamiento de última generación con una de las pistas más largas de Europa ( 4 kilómetros ) capaz de permitir el aterrizaje de un Airbus A380, el avión comercial más grande del mundo. Las instalaciones están dimensionadas para acoger un volumen de dos millones y medio de pasajeros al año. Para gestionarlo hay 91 trabajadores directos más unos 200 de diversas empresas concesionarias. Hoy un silencio sepulcral reina en la inmensa nave de salidas -escribe el reportero del diario parisiense- El caso es que el aeropuerto de Ciudad Real nada más que tiene tres vuelos semanales, que gestiona Ryanair gracias a una subvención pública.
DE MAL EN PITJOR El diumenge 22 de maig, la majoria de catalans vem anar a dormir amb un mal gust de boca davant el triomf incontestable del PP a les eleccions municipals. Va ser un dia tràgic pels catalans i per la gent amb ideals i amb un mínim d'intel·ligència, és a dir, per la gent que sap que el PP no és la solució a la crisi i que en Zapatero no en fou la causa. El més trist de tot és que mentre una de les dues Espanyes s'estava manifestant contra el sistema, contra el capitalisme, els polítics, etc., l'altra Espanya, la casposa, la inculta, la submissa, la conservadora, la caciquista, va tenir la veu i el vot. La primera va optar per abstenir-se o bé votar en nul. I ja se sap què passa: davant d'una acció tan poc intel·ligent, els que sí van exercir el seu dret van opinar per tots. El gran mal d'Espanya -o un dels seus grans mals- és que tota la gent descontenta amb la política -majoritàriament d'esquerres- no vota, quan el que haurien de fer és vota
Saps dir-ho en català? Àstrid Bierge No hi ha res que m'interessi més que les paraules. És com una malaltia. Sóc incapaç de llegir un llibre i no anotar les paraules que no conec per després buscar-les al diccionari i apuntar-ne la definició, i si les deixo passar, tinc una gran sensació de pèrdua, com si fiqués diners dins d'una butxaca foradada. De moment el rècord se l'emporta Difunts sota els ametllers en flor, d'en Porcel, que em va fer treballar com una negra. Cada cop que m'atreveixo a obrir les Petites Proses Blanques de Salvador Espriu, ho deixo córrer a la segona línia perquè veig que em tornaria boja. Ara que vaig curta de temps tinc acumulades unes 500 paraules, però el fet de tenir-les escrites, localitzades, a punt per ser desvetllades, em tranquil·litza. A part de les paraules boniques o estranyes, m'interessa molt saber com es diuen en català moltes paraules que només sabem dir en castellà. N'hi ha per donar i per vendre! A la boss
