BIPARTIDISME O MANCA DE PLURALITAT
Les eleccions del 9 de març han suposat un panorama desolador per als partits petits: el marc polític s'ha bipolaritzat brutalment sota l'excusa del "vot útil", deixant gairebé fora de joc partits petits com IU, ERC, i altres que fins i tot han desaparegut. Gran part de la culpa la té el debat televisiu entre Zapatero i Rajoy, que dóna a la gent una idea falsa de la realitat: que només existeixen aquests dos partits. Esperem que aquesta situació no es consolidi ni vagi a més, perquè de ser així, estaríem davant d'una perversió de la democràcia, per no dir una nova forma de dictadura. La pluralitat es queda molt ressentida ja que només tenen capacitat d'intervenir en la vida política i de dir la seva els dos partits més grans.
Avui dia la diversitat està en perill, no només en política sinó en tot plegat. Es parla molt de diversitat, mestissatge, interculturalitat, i totes aquestes històries, però no serveixen de res aquestes paraules boniques si ja dins del mateix Estat no es dóna oportunitat als partits petits per a poder treballar. I és que els milers de votants d'aquests partits, que no són pocs, se senten impotents davant d'un sistema electoral que no els fa justícia. És la dictadura de la majoria.
I ja no cal parlar d'España2000, Falange, i disbarats similars, que encara tenen la barra de presentar-se a les eleccions.
Com deia Lluís Llach, "companys, no és això" pel que van lluitar els nostres avantpassats.
Les eleccions del 9 de març han suposat un panorama desolador per als partits petits: el marc polític s'ha bipolaritzat brutalment sota l'excusa del "vot útil", deixant gairebé fora de joc partits petits com IU, ERC, i altres que fins i tot han desaparegut. Gran part de la culpa la té el debat televisiu entre Zapatero i Rajoy, que dóna a la gent una idea falsa de la realitat: que només existeixen aquests dos partits. Esperem que aquesta situació no es consolidi ni vagi a més, perquè de ser així, estaríem davant d'una perversió de la democràcia, per no dir una nova forma de dictadura. La pluralitat es queda molt ressentida ja que només tenen capacitat d'intervenir en la vida política i de dir la seva els dos partits més grans.Avui dia la diversitat està en perill, no només en política sinó en tot plegat. Es parla molt de diversitat, mestissatge, interculturalitat, i totes aquestes històries, però no serveixen de res aquestes paraules boniques si ja dins del mateix Estat no es dóna oportunitat als partits petits per a poder treballar. I és que els milers de votants d'aquests partits, que no són pocs, se senten impotents davant d'un sistema electoral que no els fa justícia. És la dictadura de la majoria.
Per si tot això no fos poc, els dos grans partits d'Espanya encara es plantegen reformar la llei electoral, per evitar el que, segons ells, suposa una "excessiva representació" dels partits petits i dels "nacionalistes". N'hi ha per tirar el barret al foc.
Per altra banda em preocupa la gran embranzida que experimenta últimament la dreta espanyolista feixista, encoberta en partits de Nova Planta -com el Decret- com són Ciutadans i UPD - inicials de "Unificación, Regreso y Dictadura-. I els dic feixistes perquè diuen ser antinacionalistes però són nacionalistes espanyols, o sigui, els sembla bé que existeixi una Nació espanyola, però no que en puguin existir d'altres. Si això no és feixisme, que m'ho expliquin.I ja no cal parlar d'España2000, Falange, i disbarats similars, que encara tenen la barra de presentar-se a les eleccions.
Com deia Lluís Llach, "companys, no és això" pel que van lluitar els nostres avantpassats.
Comentaris