Espanya cau... en desgràcia


Algun dia els demòcrates espanyols hauran d'agrair a Carles Puigdemont els seus esforços i sacrificis per posar en evidència la decadència del sistema políticoinstitucional de l’estat espanyol. Només la veritat els farà lliures. I la veritat és que la justícia europea ha desautoritzat l'espanyola en un fet sense precedents de tanta transcendència des de la dictadura del general Franco. Aquesta vegada l'Armada Invencible tampoc no estava preparada per lluitar contra els elements... de la democràcia europea.

No tot està resolt ni molt menys, però passi el que passi a partir d’ara, queda clar que la iniciativa del president Puigdemont d’exiliar-se per internacionalitzar el conflicte català i buscar una intervenció de jutges imparcials ha resultat un èxit.

Ara el rei Felip de Borbó difícilment podria repetir el discurs que li va encarregar Mariano Rajoy a Davos per proclamar que Espanya és un estat de dret, i no només per l’afer català... Espanya torna a viure una crisi política similar a una tempesta perfecta. La justícia espanyola ha quedat desacreditada a Europa. El govern de Mariano Rajoy va prometre als aliats estabilitat política i econòmica i no té ni una cosa ni l'altra. Els casos de corrupció continuen pesant com sacs de plom a un executiu incapaç d’aconseguir un acord per aprovar els pressupostos. Només faltava l’escàndol del misteriós màster de Cristina Cifuentes, la presidenta madrilenya, que la descarta definitivament com la successora de Rajoy que havia de netejar la imatge del partit més brut del continent.

El cas de Cristina Cifuentes no és un assumpte menor, perquè també ha fet un mal irreparable al prestigi de les universitats espanyoles. Un país sospitós fins i tot en l’expedició dels títols acadèmics no té homologació possible a Occident. És la imatge de marca d’una monarquia bananera, on precisament ara el principal entreteniment televisiu agreuja la crisi d’estat: la baralla en públic de les dues reines ha disparat les audiències.

En qualsevol cas, la decisió del tribunal de Schleswig-Holstein de descartar l’extradició a Espanya de Puigdemont pel delicte de rebel·lió marcarà un abans i un després de la causa general contra el sobiranisme català. Els jutges alemanys consideren “inadmissible de bon començament” l’acusació de rebel·lió precisament perquè no observen “violència” en els actes atribuïts al president català i que figuren a la instrucció judicial, elaborada a partir de relats falsos construïts per policies i periodistes col·laboracionistes.

Quan la justícia alemanya desautoritza la instrucció del jutge Pablo Llarena en allò que forma el nucli essencial de l’acusació contra Puigdemont, l’estratègia inculpatòria s’ensorra. Així que la presó preventiva que pateixen a Estremera i Alcalá-Meco els que l’1 d’octubre eren els seus subordinats al Govern de la Generalitat esdevé, des del punt de vista europeu, una violació flagrant de drets que més tard o més aviat l’estat espanyol haurà d’admetre i reparar.

Ara és més clar que mai que Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Carme Forcadell, Dolors Bassa, com també Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, són injustament a la presó, quan jutges imparcials alemanys, belgues, danesos, britànics i suïssos han deixat en llibertat Puigdemont i la resta de consellers exiliats, Antoni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí. Heus aquí una prova fefaent de la regressió democràtica a Espanya.

Jordi Barbeta
Barcelona. Dijous, 5 d'abril de 2018

https://www.elnacional.cat/ca/politica/barbeta-espanya-cau-en-desgracia_255351_102.html

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El origen de Ciudadanos y la causa catalana

RAZONES PARA LA INDEPENDENCIA

CATALUNYA. ON ESTEM?