NO A LA CAPTURA DE L'OSSA HVALA
Si us plau, signeu en aquesta web en contra de la captura de l'óssa Hvala:
http://www.ecologistes.cat/ossa/index.html
Aquesta óssa, un dels pocs exemplars que hi ha a Catalunya, va ferir l'altre dia un caçador que la perseguia. Degut a aquest accident, les autoritats han decidit cercar-la i capturar-la per tal de tancar-la en un centre de recuperació.
Una mostra més que els humans ens hem proposat amotllar el món a la nostra conveniència; hem decidit eliminar tot allò que ens molesti o que ens suposi una amenaça, i si això suposa treure's del damunt una espècie animal - o les que calgui-, ho fem.
Ja n'hi ha prou de creure'ns els amos del món. Deixem els animals viure en pau. Els óssos eren a la muntaya abans que nosaltres, i si ens molesten, el que hem de fer és deixar d'envair el seu hàbitat, no pas fer-los fora a ells.
"Estava una mica nerviosa aquell matí. Per això no em va estranyar el so dels trets, ni les curses ni els crits. No era la primera vegada, però en aquesta ocasió semblaven més insistents. Vaig fugir, però va ser inútil. Un d'ells em va atrapar i em va atacar. Vaig poder veure als seus ulls una brillantor cruel, però també temorosa. Vaig haver de defensar-me i li vaig donar una urpada per poder escapar sense resultar ferida. Ell es va quedar tirat al terra, demanant auxili. Per sort, vaig arribar fins al riu i allà em van perdre la pista. L'endemà vaig sortir a tots els diaris. Pel que sembla, s'organitzarà una batuda per localitzar-me. Ara tinc por perquè sé que aviat arribaran desenes d'homes armats que em perseguiran sense parar per la muntanya. Però per què m'odien? Comentari de Diego Aránega Pérez (Lleida) a la web citada.
Si us plau, signeu en aquesta web en contra de la captura de l'óssa Hvala:
http://www.ecologistes.cat/ossa/index.html
Aquesta óssa, un dels pocs exemplars que hi ha a Catalunya, va ferir l'altre dia un caçador que la perseguia. Degut a aquest accident, les autoritats han decidit cercar-la i capturar-la per tal de tancar-la en un centre de recuperació.
Una mostra més que els humans ens hem proposat amotllar el món a la nostra conveniència; hem decidit eliminar tot allò que ens molesti o que ens suposi una amenaça, i si això suposa treure's del damunt una espècie animal - o les que calgui-, ho fem.
Ja n'hi ha prou de creure'ns els amos del món. Deixem els animals viure en pau. Els óssos eren a la muntaya abans que nosaltres, i si ens molesten, el que hem de fer és deixar d'envair el seu hàbitat, no pas fer-los fora a ells.
"Estava una mica nerviosa aquell matí. Per això no em va estranyar el so dels trets, ni les curses ni els crits. No era la primera vegada, però en aquesta ocasió semblaven més insistents. Vaig fugir, però va ser inútil. Un d'ells em va atrapar i em va atacar. Vaig poder veure als seus ulls una brillantor cruel, però també temorosa. Vaig haver de defensar-me i li vaig donar una urpada per poder escapar sense resultar ferida. Ell es va quedar tirat al terra, demanant auxili. Per sort, vaig arribar fins al riu i allà em van perdre la pista. L'endemà vaig sortir a tots els diaris. Pel que sembla, s'organitzarà una batuda per localitzar-me. Ara tinc por perquè sé que aviat arribaran desenes d'homes armats que em perseguiran sense parar per la muntanya. Però per què m'odien? Comentari de Diego Aránega Pérez (Lleida) a la web citada.
Comentaris