Jeremy Scahill: "Ha començat la privatització de la guerra"
Jeremy Scahill és l'autor de Blackwater. El auge del Ejército mercenario más poderoso del mundo (Paidós). Diu que els EUA han estrenat una nova forma d'estendre la democràcia.
-Què és Blackwater?
-És una empresa nord-americana que ofereix serveis militars de seguretat. Va ser fundada el 1997 per Erik Prince i entrena 40.000 persones a l'any. És la contractista privada més important del Departament d'Estat dels EUA, i els seus mercenaris són responsables de la majoria dels disbarats de l'Iraq.
-D'on surt Erik Prince?
-Als 18 anys va treballar a la Casa Blanca de Bush pare i es va queixar que no era prou de dretes. Es va dedicar a organitzacions cristianes radicals -ell i Bush són com Bin Laden, utilitzen la religió per justificar la violència-, però va fer la seva carrera al cos d'elit de l'Exèrcit nord-americà. Ho va deixar als anys 90 per fundar Blackwater.
-Hi ha raons per tenir-los por?
-Els mercenaris de Blackwater no respecten cap llei. I quan cometen un crim, no els passa res. Van assassinar 17 civils iraquians sense motiu. El tiroteig va durar uns 15 minuts. Van matar un nen de 9 anys d'un tret al cap i en van abatre altres per l'esquena quan intentaven fugir. En lloc de jutjar aquests senyors, l'Administració de Bush els ha protegit. Ha encobert la matança!
-L'Exèrcit regular no protesta?
-Hi ha alts oficials que consideren un ultratge les accions de Blackwater. Veuen que guanyen moltíssim més diners que ells, i que porten el logotip d'una empresa privada en lloc de la bandera americana. Blackwater és com el Nike de les zones de guerra. Això és terrible per a la seva moral. Però hi ha altres raons per estar-hi disgustats.
-No vacil.li.
-Quan les forces de Blackwater maten iraquians, els iraquians s'hi tornen contra el primer americà que troben, que generalment és un soldat americà.
-No obstant, no es parla gaire d'aquesta organització.
-El món va conèixer Blackwater el març del 2004, quan quatre dels seus homes van ser abatuts a Fal.luja. En lloc de preguntar qui eren i per què treballaven per als EUA, Washington va córrer la cortina. Jo me'ls vaig trobar a Nova Orleans després del desastre del Katrina.
-Què hi feien, a Nova Orleans?
-Em van dir que evitar el vandalisme. Alguns venien de l'Iraq i es queixaven que allà no hi havia prou acció. Blackwater va cobrar als contribuents 950 dòlars al dia per cada home que va treballar a Nova Orleans. Va guanyar més de 70 milions de dòlars en les operacions.
-Sense Bush, s'acabarà Blackwater?
-Blackwater potser sortirà de l'Iraq per raons partidistes, perquè a Obama i a Hillary no els agrada. Però als EUA la indústria de guerra aporta molts diners al finançament de partits, tant als demòcrates com als republicans. En els últims 15 anys, és la primera vegada que la guerra és un negoci, i el negoci sempre és bo.
-Però hi deu haver qui hi oposa resistència...
-Als EUA no hi ha dos partits, n'hi ha un de sol: el de la guerra. Així que veurem Blackwater sortir de l'Iraq i anar a Sud-amèrica a fer la guerra contra el narcotràfic o contra qualsevol altra cosa.
-Són guerres fabricades?
-Demòcrates i republicans volen reforçar la indústria de guerra perquè, si bé el Departament d'Estat no pot fer contribucions als partits, sí que ho pot fer l'empresa privada. Així que el Departament d'Estat contracta aquestes empreses, que després donen diners als partits, ho entén?
-Sí. Els mercenaris es mouen per patriotisme o per set de mal?
-Blackwater intenta apel.lar al sentit del deure dels antics soldats. Alguns s'ho creuen, però també hi ha assassins i soldats de països de Llatinoamèrica que s'hi apunten per raons econòmiques.
-Carn de canó.
-I la cosa creix. Actualment, hi ha 630 empreses que treballen per a Bush a l'Iraq, amb 180.000 empleats de 100 països. Blackwater n'és una. Els EUA gasten 2.000 milions de dòlars a la setmana a l'Iraq i el 40% és per a empreses de guerra.
-Vostè anuncia un nou model bèl.lic.
-Ha començat la privatització a ultrança de la guerra! Bush no podia ocupar l'Iraq sense aquests mercenaris. Li és més còmode contractar-los. No vol dependre de l'opinió de les democràcies occidentals.
-Sempre hi haurà un Blair o un Aznar ansiós d'anar al ranxo texà, oi?
-No es pensi. Li explicaré una cosa, als EUA la gent va veure Blair com el gosset de Bush i a Aznar, com la puça del gosset de Bush.
-Només li faltava això al PP!
-El cert és que la coalició de nacions voluntàries que vam veure a la primera guerra del Golf s'ha substituït per una coalició d'empreses que guanyen més diners amb l'escalada bèl.lica. És la fi de la diplomàcia. És un càncer i es va estenent.
Jeremy Scahill és l'autor de Blackwater. El auge del Ejército mercenario más poderoso del mundo (Paidós). Diu que els EUA han estrenat una nova forma d'estendre la democràcia.
-Què és Blackwater?
-És una empresa nord-americana que ofereix serveis militars de seguretat. Va ser fundada el 1997 per Erik Prince i entrena 40.000 persones a l'any. És la contractista privada més important del Departament d'Estat dels EUA, i els seus mercenaris són responsables de la majoria dels disbarats de l'Iraq.
-D'on surt Erik Prince?
-Als 18 anys va treballar a la Casa Blanca de Bush pare i es va queixar que no era prou de dretes. Es va dedicar a organitzacions cristianes radicals -ell i Bush són com Bin Laden, utilitzen la religió per justificar la violència-, però va fer la seva carrera al cos d'elit de l'Exèrcit nord-americà. Ho va deixar als anys 90 per fundar Blackwater.
-Hi ha raons per tenir-los por?
-Els mercenaris de Blackwater no respecten cap llei. I quan cometen un crim, no els passa res. Van assassinar 17 civils iraquians sense motiu. El tiroteig va durar uns 15 minuts. Van matar un nen de 9 anys d'un tret al cap i en van abatre altres per l'esquena quan intentaven fugir. En lloc de jutjar aquests senyors, l'Administració de Bush els ha protegit. Ha encobert la matança!
-L'Exèrcit regular no protesta?
-Hi ha alts oficials que consideren un ultratge les accions de Blackwater. Veuen que guanyen moltíssim més diners que ells, i que porten el logotip d'una empresa privada en lloc de la bandera americana. Blackwater és com el Nike de les zones de guerra. Això és terrible per a la seva moral. Però hi ha altres raons per estar-hi disgustats.
-No vacil.li.
-Quan les forces de Blackwater maten iraquians, els iraquians s'hi tornen contra el primer americà que troben, que generalment és un soldat americà.
-No obstant, no es parla gaire d'aquesta organització.
-El món va conèixer Blackwater el març del 2004, quan quatre dels seus homes van ser abatuts a Fal.luja. En lloc de preguntar qui eren i per què treballaven per als EUA, Washington va córrer la cortina. Jo me'ls vaig trobar a Nova Orleans després del desastre del Katrina.
-Què hi feien, a Nova Orleans?
-Em van dir que evitar el vandalisme. Alguns venien de l'Iraq i es queixaven que allà no hi havia prou acció. Blackwater va cobrar als contribuents 950 dòlars al dia per cada home que va treballar a Nova Orleans. Va guanyar més de 70 milions de dòlars en les operacions.
-Sense Bush, s'acabarà Blackwater?
-Blackwater potser sortirà de l'Iraq per raons partidistes, perquè a Obama i a Hillary no els agrada. Però als EUA la indústria de guerra aporta molts diners al finançament de partits, tant als demòcrates com als republicans. En els últims 15 anys, és la primera vegada que la guerra és un negoci, i el negoci sempre és bo.
-Però hi deu haver qui hi oposa resistència...
-Als EUA no hi ha dos partits, n'hi ha un de sol: el de la guerra. Així que veurem Blackwater sortir de l'Iraq i anar a Sud-amèrica a fer la guerra contra el narcotràfic o contra qualsevol altra cosa.
-Són guerres fabricades?
-Demòcrates i republicans volen reforçar la indústria de guerra perquè, si bé el Departament d'Estat no pot fer contribucions als partits, sí que ho pot fer l'empresa privada. Així que el Departament d'Estat contracta aquestes empreses, que després donen diners als partits, ho entén?
-Sí. Els mercenaris es mouen per patriotisme o per set de mal?
-Blackwater intenta apel.lar al sentit del deure dels antics soldats. Alguns s'ho creuen, però també hi ha assassins i soldats de països de Llatinoamèrica que s'hi apunten per raons econòmiques.
-Carn de canó.
-I la cosa creix. Actualment, hi ha 630 empreses que treballen per a Bush a l'Iraq, amb 180.000 empleats de 100 països. Blackwater n'és una. Els EUA gasten 2.000 milions de dòlars a la setmana a l'Iraq i el 40% és per a empreses de guerra.
-Vostè anuncia un nou model bèl.lic.
-Ha començat la privatització a ultrança de la guerra! Bush no podia ocupar l'Iraq sense aquests mercenaris. Li és més còmode contractar-los. No vol dependre de l'opinió de les democràcies occidentals.
-Sempre hi haurà un Blair o un Aznar ansiós d'anar al ranxo texà, oi?
-No es pensi. Li explicaré una cosa, als EUA la gent va veure Blair com el gosset de Bush i a Aznar, com la puça del gosset de Bush.
-Només li faltava això al PP!
-El cert és que la coalició de nacions voluntàries que vam veure a la primera guerra del Golf s'ha substituït per una coalició d'empreses que guanyen més diners amb l'escalada bèl.lica. És la fi de la diplomàcia. És un càncer i es va estenent.
Comentaris