"Feminisme" versus "feminitat"
L'article més políticament incorrecte del segle


Avui dia estem assistint a Catalunya -en altres llocs segurament també, però per la gent que he anat coneixent, diria que és un fenomen que es dóna especialment aquí- a un fet bastant trist: la pèrdua de la feminitat entre la població femenina.

Tots sabem que, des de la irrupció del feminisme als anys 60-70, i degut als grans canvis socials dels últims temps, les diferències entre gèneres s'han diluït bastant -cosa en principi molt positiva-. La dona s'ha incorporat al món laboral, i entre altres coses, ningú es posa les mans al cap per veure una dona fumar o beure una cervesa tota sola en un bar. Per la seva part, l'home s'ha feminitzat també una mica, i ha deixat de ser el tradicional "macho ibérico" per començar a cuidar el seu aspecte, demostrar els seus sentiments, posar-se cremes, i fins i tot col·laborar en les feines domèstiques.

Nogensmenys, opino que les dones han arribat a un extrem de feminisme bastant preocupant avui dia. Per una banda, ara els homes semblem els culpables de tots els mals de la dona i està molt ben vist tot allò que impliqui rebaixar o humiliar la figura de l'home en favor de la dona, mentre que la mateixa situació a la inversa seria inacceptable. Està molt ben vist que l'home, tot rebaixant-se públicament, emeti frases del tipus "les dones són més intel·ligents que nosaltres", "les dones són més fortes que nosaltres" -amb el consegüent somriure de complicitat i satisfacció de les interlocutores femenines-, etc. mentre que un comentari opinant el contrari seria fulminantment sancionat. De la igualtat de sexes inicialment pregonada s'ha passat a la situació inversa.

Fa pocs anys es va emetre a la televisió un videoclip de la cançó Siete Pétalos de Chenoa, en el qual apareixia la cantant vestida de núvia. El nuvi la havia deixat plantada a l'altar, i ella, com a venjança, començava a colpejar amb un bat de beisbol el cotxe d'ell, mentre que aquest, per virtut d'un efecte similar als fetitxes del vudú, rebia tot el dolor dels cops al seu cos i es retorçava de dolor. Aquest vídeoclip tan clarament violent no va ser retirat ni va rebre, que jo sàpiga, cap crítica de cap col·lectiu social. Us imagineu l'escàndol que hauria suposat un vídeoclip que plantegés la situació a la inversa? Hauria estat retirat automàticament, tots els col·lectius feministes haurien posat el crit al cel, i els productors haurien rebut sancions de tota mena. Però és clar, contra un home no passa res, som mereixedors de tots els cops i batzegades només pel fet de tenir penis.

Per altra banda, he observat que avui dia la dona s'ha masculinitzat molt pel què fa a l'aspecte estètic i actitudinal -almenys aquí a Catalunya més que en molts altres llocs-. La dona ha adoptat costums, gestos i actituds tradicionalment reservats a l'home -com abans apuntàvem, per exemple fumar, sortir de casa sense permís d'un home, beure en un bar totes soles, etc.- i tot això no em sembla malament. El que passa que, per un feminisme mal entès, la dona d'aquí i d'ara, per tal de competir social i professionalment amb els homes i fer-se respectar, han adoptat excessivament el comportament masculí, fins el punt que diuen paraulotes, criden, caminen amb les cames obertes, la forma de parlar tot emfatitzant certes paraules amb una ganyota o un gest del cap... algunes fins i tot descuiden totalment el seu aspecte físic... i tot un regitzell de coses més que fan que semblin més homes transvestits que no pas dones.

No era això el feminisme, senyores. Per fer-se respectar i per tenir els mateixos drets que els homes, no es tracta de comportar-se com a homes, sinó de treballar i fer les coses bé.

Degut a que els canvis solen ser lents en el temps i per tant difícils de percebre, els homes no ens hem adonat de tot això, fins que, en els últims anys, han començat a arribar a Catalunya dones procedents d'altres països. Amb l'arribada de noies estrangeres a casa nostra -incloent-hi altres punts d'Espanya-, ens hem adonat de com havia anat evolucionant la dona aquí, i hem "vist la llum" en aquest sentit. Ens hem adonat que les dones d'altres indrets són molt més femenines, vesteixen millor, es mouen amb molta més gràcia, es cuiden més, no fan cap escarafall a les feines domèstiques, i a més, treballen tan bé com les d'aquí. Elles mateixes, les dones estrangeres, ho comenten i també ho han notat. Per això no és estrany que cada cop més, els homes d'aquí preferim les noies d'importació. Entre sortir amb una noia dolça, femenina, que es cuida, etc. i una "kumba" catalana mal vestida que crida, diu paraulotes, camina amb les cames obertes i té la cara plena de punts negres, ho sento però no hi ha color...

Fins i tot he sentit noies que arriben a dir: "Jo no sé anar amb sabates de tacó", o el que és més greu: "Jo no sé anar amb faldilles"... PER L'AMOR DE DÉU! Com pot una DONA no saber anar amb faldilles -la peça de vestir femenina per antonomàsia-, si jo sóc un home i sé anar-hi!? A tal punt de masculinitat han arribat que només saben caminar amb pantalons??

Resumint: noies, m'alegro de que us hagueu incorporat al món laboral i que gaudiu dels mateixos drets que els homes... però si no recupereu una mica de feminitat, el producte forani us anirà desplaçant... I no sóc l'únic home que pensa així. Si més no reflexioneu-hi. I tant me fot si ho trobeu masclista, jo crec que no ho és pas; a més, altres dones també pensen com jo.