L'orella més gran és la que menys hi sent.
Per qüestions com aquesta, el candidat del PP a les europees creu que el partit no pot allunyar-se de la realitat espanyola en aquests comicis. Jaime Mayor Oreja ha fet aquestes declaracions en una reunió dels membres de la seva candidatura als comicis europeus.
La LEC, al Constitucional
Precisament, unes hores abans, la presidenta del PP a Catalunya també criticava la política lingüística i d'educació de la Generalitat de Catalunya i anunciava que dilluns el seu partit demanarà de manera formal al Consell Consultiu que emeti un informe sobre la LEC. Sánchez-Camacho ha confirmat que la mesura és un pas previ per presentar un recurs d'inconstitucionalitat d'una llei que, segons ha dit, no garanteix la igualtat entre el castellà i el català.
El besavi de Jaime Mayor Oreja sí que ho va tenir clar. Les llengües diferents del castellà són un problema. Per això cal deixar-les en un segon pla i evitar que entorpeixin qualsevol carrera que es preï -va pensar en el seu dia el bon senyor, malgrat l'amistat que l'unia amb Sabino Arana, fundador del PNB i bèstia parda de l'espanyolisme-.
Emocionat, el candidat europeu del PP va explicar en un esmorzar del Fòrum Europa l'anècdota familiar de quan corria el final del segle XIX per il lustrar la seva idea sobre les llengües cooficials.
El besavi de l'ex-ministre de l'Interior, concretament el de la branca procedent d'Ibarrangelua (Biscaia) va prohibir als seus fills l'euskera. D'aquesta manera, segons el besnét, el seu avi va prosperar i, amb la resta dels seus germans, va ser un home de profit "que va parlar amb naturalitat euskera i castellà". En paraules del candidat a lehendakari durant l'aznarat, va sortir "del graner".
L'oncle-avi del candidat, Marcelino Oreja Elosegi, afusellat a Mondragón en la revolució d'octubre de 1934, va ser diputat de la dreta, empresari i membre de l'Associació Nacional Catòlica de Propaganda després de créixer sota aquest particular règim lingüístic.
"El meu besavi es va esforçar per que els seus fills no es tanquessin al graner. Prohibí que parléssim basc a casa perquè aprenguessim bé l'espanyol", va explicar després que li preguntessin pel paper que, al seu entendre, el català, el basc o el gallec havien de tenir en les institucions europees i sobre la situació lingüística a Catalunya, un dels assumptes estelars dels populars en aquest territori. L'exministre va tirar de la seva panacea per a la crisi i els problemes de la UE: més Espanya.
De forma meridiana clara, i tirant de la forma en què van prosperar els seus ancestres, Major glossà les virtuts de la diglòssia lingüística a favor de la llengua forta, en aquest cas el castellà, avisant dels perills de "tancar-se" (en el basc o el català, és clar). Més o menys en la mateixa línia que fa uns dies, quan va afirmar que la immersió lingüística en la llengua pròpia de les escoles catalanes "és una immersió en la ignorància i la limitació".
Malgrat quedar allunyat de la funesta "ignorància", la conseqüència de la particular i gelosa política lingüística de l'avi de Major Orella és que l'exministre, nascut a Donosti, no parla ni una paraula en basc.
Segons ell és un error pretendre que el català tingui el mateix rang a Europa que el maltès, el letó o el gal·lès malgrat que compta amb diversos milions de parlants més. Oreja va explicar que el procedent és que el seu ús s'acoti a Catalunya. "El català ha de ser defensat a Catalunya", va assegurar amb aire magnànim. "A partir d'aquí és necessari que els esforços dels ciutadans de l'estat que parlen llengües diferents del castellà assumeixin 'el repte' que el castellà tingui un paper més preeminent que l'actual a les institucions comunitàries".
Sense deixar de llençar d'anecdotari evocà el passat de les reunions amb la família de la dreta europea entre tanta llengua i intèrpret, i va pronosticar que en el futur s'imposaran només "dues o tres" llengües de treball. Per això és necessari que el castellà sigui "la segona llengua després de l'anglès". A manca de poder esgrimir nombre de parlants o pes específic dins la UE, com sí poden fer el francès o l'alemany, Mayor va recordar que el castellà "és la llengua de tota l'Amèrica del Sud "(va oblidar Brasil) i la segona de EUA , una situació que "no reflecteixen les institucions comunitàries".
http://www.publico.es/espana/225607/como/abuelo/mayor/dejo/granero/5?pagCom=3#comentarios
http://www.3cat24.cat/noticia/383788/politica/Mayor-Oreja-acusa-el-govern-catala-de-vulnerar-els-drets-i-les-llibertats-en-materia-linguistica
És el de sempre: qui parla català, basc o gallec és una persona tancada, i qui parla castellà és obert, malgrat ser monolingüe. A partir d'aquí ja està tot dit. És preocupant veure com la idea de que hi ha cultures superiors i cultures inferiors està tan extesa, no només entre polítics -que al cap i a la fi són titelles legitimats per les urnes- sinó entre una gran massa de població amb un nivell intel·lectual perillosament baix, que voten aquests personatges i dónen força política a la ignorància.
Segons el senyor Orella cal recolzar el castellà, ja que és un dels idiomes més parlats del món. Però resulta que el seu pes específic a la UE és baix comparat amb altres idiomes. I si el senyor Orella practiqués aquesta obertura mental que tan defensa i aprengués idiomes? Si al final hi ha d'haver dues llengües oficials, quin problema hi ha que siguin, per exemple, l'anglès i el francès? No serà que cap geperut es veu el gep, senyor Orella?
De totes maneres no trobo mala idea això de "prohibir" un idioma. Suposo que la família del senyor Orella estaven totalment inmersos en l'idioma basc, i el fet de "prohibir" a casa de parlar en basc, com a estímul per a esforçar-se per practicar un altre idioma -donant per fet, repeteixo, que l'idioma prohibit es domini perfectament com a llengua nativa, i sempre que es practiqués la prohibició amb humor i flexibilitat-, podria haver estat bona idea, si no fos perquè ara en barbes no parla ni una paraula de basc.
Naturalment això és bona idea quan un idioma es domina perfectament i no se'n coneix cap altre, cosa que no es donaria en el cas de cap família catalanoparlant, però sí seria molt bona idea aplicar-ho a les famílies castellanoparlants de Catalunya. Si els pares tinguessin la bona idea de seguir els consells del senyor Orella i prohibissin l'únic idioma dominat a la llar -o sigui, el castellà-, els nanos aprendrien molt millor el català i existiria un bilingüisme real o una diglòssia en favor del català, amb la qual cosa la situació estaria totalment normalitzada.
Per últim deixeu-me dedicar-li una poesia al senyor Orella:
ELEFANT
De la trompa grisa
canons acerats,
de les quatre potes
pilars de palau,
popular bandera
de l'orella gran,
de la pell gruixuda
galtes d'advocat,
dels ullals de vori
torres de pedant.
Pere Quart - Bestiari
Mayor Oreja acusa el govern català de vulnerar els drets i les llibertats en matèria lingüística
El cap de llista del PP a les eleccions europees, Jaume Major Orella, ha criticat amb duresa la política lingüística del govern català, a qui ha acusat de provocar una "immersió en la ignorància". Segons el popular, l'executiu de José Montilla vulnera els drets i les llibertats dels catalans en matèria lingüística i per això, diu, a les eleccions europees el seu partit no perdrà de vista aquesta realitat.
La LEC, al Constitucional
Precisament, unes hores abans, la presidenta del PP a Catalunya també criticava la política lingüística i d'educació de la Generalitat de Catalunya i anunciava que dilluns el seu partit demanarà de manera formal al Consell Consultiu que emeti un informe sobre la LEC. Sánchez-Camacho ha confirmat que la mesura és un pas previ per presentar un recurs d'inconstitucionalitat d'una llei que, segons ha dit, no garanteix la igualtat entre el castellà i el català.
El besavi de Jaime Mayor Oreja sí que ho va tenir clar. Les llengües diferents del castellà són un problema. Per això cal deixar-les en un segon pla i evitar que entorpeixin qualsevol carrera que es preï -va pensar en el seu dia el bon senyor, malgrat l'amistat que l'unia amb Sabino Arana, fundador del PNB i bèstia parda de l'espanyolisme-.
Emocionat, el candidat europeu del PP va explicar en un esmorzar del Fòrum Europa l'anècdota familiar de quan corria el final del segle XIX per il lustrar la seva idea sobre les llengües cooficials.
El besavi de l'ex-ministre de l'Interior, concretament el de la branca procedent d'Ibarrangelua (Biscaia) va prohibir als seus fills l'euskera. D'aquesta manera, segons el besnét, el seu avi va prosperar i, amb la resta dels seus germans, va ser un home de profit "que va parlar amb naturalitat euskera i castellà". En paraules del candidat a lehendakari durant l'aznarat, va sortir "del graner".
L'oncle-avi del candidat, Marcelino Oreja Elosegi, afusellat a Mondragón en la revolució d'octubre de 1934, va ser diputat de la dreta, empresari i membre de l'Associació Nacional Catòlica de Propaganda després de créixer sota aquest particular règim lingüístic.
"El meu besavi es va esforçar per que els seus fills no es tanquessin al graner. Prohibí que parléssim basc a casa perquè aprenguessim bé l'espanyol", va explicar després que li preguntessin pel paper que, al seu entendre, el català, el basc o el gallec havien de tenir en les institucions europees i sobre la situació lingüística a Catalunya, un dels assumptes estelars dels populars en aquest territori. L'exministre va tirar de la seva panacea per a la crisi i els problemes de la UE: més Espanya.
De forma meridiana clara, i tirant de la forma en què van prosperar els seus ancestres, Major glossà les virtuts de la diglòssia lingüística a favor de la llengua forta, en aquest cas el castellà, avisant dels perills de "tancar-se" (en el basc o el català, és clar). Més o menys en la mateixa línia que fa uns dies, quan va afirmar que la immersió lingüística en la llengua pròpia de les escoles catalanes "és una immersió en la ignorància i la limitació".
Malgrat quedar allunyat de la funesta "ignorància", la conseqüència de la particular i gelosa política lingüística de l'avi de Major Orella és que l'exministre, nascut a Donosti, no parla ni una paraula en basc.
Segons ell és un error pretendre que el català tingui el mateix rang a Europa que el maltès, el letó o el gal·lès malgrat que compta amb diversos milions de parlants més. Oreja va explicar que el procedent és que el seu ús s'acoti a Catalunya. "El català ha de ser defensat a Catalunya", va assegurar amb aire magnànim. "A partir d'aquí és necessari que els esforços dels ciutadans de l'estat que parlen llengües diferents del castellà assumeixin 'el repte' que el castellà tingui un paper més preeminent que l'actual a les institucions comunitàries".
Sense deixar de llençar d'anecdotari evocà el passat de les reunions amb la família de la dreta europea entre tanta llengua i intèrpret, i va pronosticar que en el futur s'imposaran només "dues o tres" llengües de treball. Per això és necessari que el castellà sigui "la segona llengua després de l'anglès". A manca de poder esgrimir nombre de parlants o pes específic dins la UE, com sí poden fer el francès o l'alemany, Mayor va recordar que el castellà "és la llengua de tota l'Amèrica del Sud "(va oblidar Brasil) i la segona de EUA , una situació que "no reflecteixen les institucions comunitàries".
http://www.publico.es/espana/225607/como/abuelo/mayor/dejo/granero/5?pagCom=3#comentarios
http://www.3cat24.cat/noticia/383788/politica/Mayor-Oreja-acusa-el-govern-catala-de-vulnerar-els-drets-i-les-llibertats-en-materia-linguistica
És el de sempre: qui parla català, basc o gallec és una persona tancada, i qui parla castellà és obert, malgrat ser monolingüe. A partir d'aquí ja està tot dit. És preocupant veure com la idea de que hi ha cultures superiors i cultures inferiors està tan extesa, no només entre polítics -que al cap i a la fi són titelles legitimats per les urnes- sinó entre una gran massa de població amb un nivell intel·lectual perillosament baix, que voten aquests personatges i dónen força política a la ignorància.
Segons el senyor Orella cal recolzar el castellà, ja que és un dels idiomes més parlats del món. Però resulta que el seu pes específic a la UE és baix comparat amb altres idiomes. I si el senyor Orella practiqués aquesta obertura mental que tan defensa i aprengués idiomes? Si al final hi ha d'haver dues llengües oficials, quin problema hi ha que siguin, per exemple, l'anglès i el francès? No serà que cap geperut es veu el gep, senyor Orella?
De totes maneres no trobo mala idea això de "prohibir" un idioma. Suposo que la família del senyor Orella estaven totalment inmersos en l'idioma basc, i el fet de "prohibir" a casa de parlar en basc, com a estímul per a esforçar-se per practicar un altre idioma -donant per fet, repeteixo, que l'idioma prohibit es domini perfectament com a llengua nativa, i sempre que es practiqués la prohibició amb humor i flexibilitat-, podria haver estat bona idea, si no fos perquè ara en barbes no parla ni una paraula de basc.
Naturalment això és bona idea quan un idioma es domina perfectament i no se'n coneix cap altre, cosa que no es donaria en el cas de cap família catalanoparlant, però sí seria molt bona idea aplicar-ho a les famílies castellanoparlants de Catalunya. Si els pares tinguessin la bona idea de seguir els consells del senyor Orella i prohibissin l'únic idioma dominat a la llar -o sigui, el castellà-, els nanos aprendrien molt millor el català i existiria un bilingüisme real o una diglòssia en favor del català, amb la qual cosa la situació estaria totalment normalitzada.
Per últim deixeu-me dedicar-li una poesia al senyor Orella:
ELEFANT
De la trompa grisa
canons acerats,
de les quatre potes
pilars de palau,
popular bandera
de l'orella gran,
de la pell gruixuda
galtes d'advocat,
dels ullals de vori
torres de pedant.
Pere Quart - Bestiari
Comentaris