Andorra vs. Maine




Un dia parlant amb la Charo, em va fer una reflexió molt bona: “T’has fixat que a Andorra no passa mai res?”. I és que a les notícies sempre ens parlen d’EUA, d’Irak, de Rússia, fins i tot de Kazajstan, però mai ens arriben notícies d’Andorra. Sembla ser que el petit país veí no pateix successos rellevants, si més no de caire tràgic, ja que aquests són els que més nodreixen els telenotícies. Heu sentit mai alguna notícia d’algun assassinat, algun robatori, alguna manifestació, segrest, revolta d’un col·lectiu d’immigrants, etc. a Andorra? Sembla ser que allò és un paradís, no només fiscal, sinó també terrenal.


A l’altra cara de la moneda tenim Maine. No sé si heu llegit llibres de Stephen King, però si en sou lectors habituals, us haureu adonat que la majoria d’històries de les seves novel·les transcorren a Maine, el seu Estat natal. Allà tenen lloc tots els successos… i quins successos! Tots els horrors que pugueu imaginar transcorren allà: vampirs, epidèmies, massacres, éssers malignes del més enllà, malsons de tota mena…

Per això he arribat a la conclusió que Andorra i Maine són la cara i la creu del planeta. El Cel i l’Infern, L'Elisi i Hades. El primer, el lloc ideal si es vol viure en pau i sense que ningú t’amoïni. El segon, l’indret on perdre’s i viure experiències intenses i perilloses de les quals pots no sortir-ne viu…