REFLEXIÓ SOBRE DIJOUS GRAS

Avui a Catalunya tothom celebrant dijous gras, però en canvi ben pocs d'aquests celebraran la quaresma. Avui dia ens fotem les tradicions a mida. Només es mantenen les que consisteixen en festa i menjar. Quan suposen un sacrifici o un renunciar a quelcom ja ens surt la vena cosmopolita. ..
I és que... Quin sentit té celebrar dijous gras si no celebrem la quaresma? Quin sentit té fer festa per Setmana Santa si som ateus i ho aprofitem per a anar-nos a la platja? Prenem de cada cosa la part més grata i la despullem de sentit.
Moltes altres cultures del món, no sotmeses pels ianquis -musulmans, jueus, andalusos, etc- practiquen llurs tradicions íntegrament, tant les grates com les ingrates, i això és perquè se les prenen seriosament i conformen la seva identitat. Aquí amb el multiculturalisme, el cosmopolitisme, l'ateisme, l'escepticisme, etc. hem convertit les tradicions en oci, en un vestit a mida, en una extensió del consumisme, i per tant en fem un ús frívol i interessat. Ens prenem les tradicions igual com ens prenem les relacions personals: les aprofitem mentre ens proporcionin plaer i distracció. Forma part de l'individualisme i la manca de sentit social i de compromís que ens envaeix. No ens ha d'estranyar per tant que perdem les nostres arrels, i que altres pobles que sí viuen llurs tradicions com a part inseparable de llurs vides imposin la seva. No és que la imposin per la força, sinó que simplement la exerceixen pacíficament i la nostra desapareix per abandonament.
Això sí, ens creiem moralment superiors per a considerar que els altres estan incivil·litzats o endarrerits.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El origen de Ciudadanos y la causa catalana

RAZONES PARA LA INDEPENDENCIA

CATALUNYA. ON ESTEM?