Desembre 2007
"Hi ha un conte molt bo per explicar què passa a Catalunya amb la llengua. Uns savis amb els ulls embenats toquen un elefant. El que toca l'ullal pensa que és una roca, el que toca la trompa creu que és una serp. Vaja, que si només mirem un trosset de la realitat no ens en podem fer una idea general. Aquesta deu ser l'explicació dels atacs que pateix cíclicament el català. Bé, potser n'hi ha una altra: la propagació conscient de la calúmnia, perquè ja se sap que una mentida repetida mil cops acaba sonant a veritat. Dir que el castellà està perseguit a Catalunya es tan veritat com afirmar que els elefants no tenen trompa ni ullals.
Una altra mentida, i aquesta sí que ha fet forat, és que parlar en català a un desconegut es de mala educació. Hi ha llengües ofensives i llengües amables? Ens han volgut fer creure que n'hi ha de més dolces o que les llengües amb més parlants són més viables, que són llengües de cultura, internacionals. Contra aquests prejudicis cal tenir clar que tota llengua que permeti la vida dels seus parlants al seu territori és viable, que tota llengua està lligada a la seva cultura i que totes les llengües van néixer locals; la internacionalització sempre depèn de qüestions geopolítiques. Cap llengua està més preparada per a internacionalitzar-se que una altra.
Parlar la llengua pròpia d'un país a un nouvingut és de mala educació? Potser el que és de mala educació és negar-li el dret a aprendre la llengua de la terra que l'acull, negar-li el dret a ser un més [...]".
Extret de la revista NUS, del Centre de Normalització Lingüística de Sabadell
"Hi ha un conte molt bo per explicar què passa a Catalunya amb la llengua. Uns savis amb els ulls embenats toquen un elefant. El que toca l'ullal pensa que és una roca, el que toca la trompa creu que és una serp. Vaja, que si només mirem un trosset de la realitat no ens en podem fer una idea general. Aquesta deu ser l'explicació dels atacs que pateix cíclicament el català. Bé, potser n'hi ha una altra: la propagació conscient de la calúmnia, perquè ja se sap que una mentida repetida mil cops acaba sonant a veritat. Dir que el castellà està perseguit a Catalunya es tan veritat com afirmar que els elefants no tenen trompa ni ullals.
Una altra mentida, i aquesta sí que ha fet forat, és que parlar en català a un desconegut es de mala educació. Hi ha llengües ofensives i llengües amables? Ens han volgut fer creure que n'hi ha de més dolces o que les llengües amb més parlants són més viables, que són llengües de cultura, internacionals. Contra aquests prejudicis cal tenir clar que tota llengua que permeti la vida dels seus parlants al seu territori és viable, que tota llengua està lligada a la seva cultura i que totes les llengües van néixer locals; la internacionalització sempre depèn de qüestions geopolítiques. Cap llengua està més preparada per a internacionalitzar-se que una altra.
Parlar la llengua pròpia d'un país a un nouvingut és de mala educació? Potser el que és de mala educació és negar-li el dret a aprendre la llengua de la terra que l'acull, negar-li el dret a ser un més [...]".
Extret de la revista NUS, del Centre de Normalització Lingüística de Sabadell
Comentaris